L'estrabism es manifesta principalment per la desviació d'un dels ulls, aquesta desviació pot ser constant o intermitent, manifestant-se en alguns moments o treballs concrets. També el podem detectar en uns posició anormal o mala postura del cap que rep el nom de torticoli. Altres vegades pot observar-se mala postura corporal i disminució de la AV visual d'un dels ulls, "ull gandul", visió doble, mal càlcul de les distàncies i relleus.

És una de les afeccions oculars més comunes en nens, per el que una bona detecció a temps de la causa de l'estrabisme per part de l'oftalmòleg especialista permetrà que el desenvolupament de l'ull s'efectui de forma eficaç.

Les causes que poden poden provocar un estrabisme poden ser múltiples, des de un ull que té un major defecte refractiu que l'altre provocant una mala visió d'aquest i fent que el cervell elimini aquesta imatge i desviï l'ull, així com defectes refractius alts en ambdós ulls, alguna privació de la visió d'un dels ulls (cataractes congènites), defectes primaris dels músculs de l'ull responsables dels moviments oculars i inclús enfermetats neurològiques. En general podem dir que els ulls que tenen una mala visió tendeixen a desviar-se, pel que és molt important, davant de qualsevol sospita de desviament d'un ull, la visita amb el metge especialista en oftalmologia i estrabologia.

És possible que en les primeres setmanes un nadó mostri moviments estranys dels ulls i desviacions intermitents que tendeixen a desaparèixer amb el temps, sempre que no ho facin és important tenir-els presents, ja que poden ser senyals de problemes seriosos en l'ull o en altres parts, per el que un diagnòstic a temps és important per a iniciar el tractament l'abans possible. Generalment una desviació que persisteixi més enllà dels dos mesos posteriors al naixement es considera estrabisme.

El diagnòstic de l'estrabisme només el pot realitzar l'especialista mèdic estrabòleg, però la desviació d'un ull en moments determinats és senyal de patir un estrabisme intermitent.

Existeix un cert component d'herència de l'estrabisme, o el que sol ser més comú, d'heretar la causa que va crear aquest estrabisme, per el que és important fer un exàmen familiar si existeix un membre que pateixi estrabisme.

Alguns tipus d'estrabismes poden afectar al nen en el seu desenvolupament de la percepció en profunditat, provocant un desenvolupament més lent a l'hora de caminar i interactuar amb les coses. En edats escolars pot afectar la capacitat de lectoescriptura, per el que una valoració adequada de la visió i la motilitat es necessària si apareixen aquests problemes o es tenen sospites.

Un veritable estrabisme no arriba a curar-se sol, sempre requereix tractament clínic i/o quirúrgic d'acord amb el cas. A vegades hi ha casos que simulen o semblen un estrabisme pero en realitat no ho són, a això se'n diu "Pseudoestrabisme" i generalment es degut a l'aparença i configuració de les parpelles o del pont del nas que pot desaparèixer al créixer el nen.

Com hem comentat, l'estrabisme pot ser degut a diversos factors, per el que el metge especialista estrabòleg determinarà la causa de l'estrabisme i el tractarà. Entre els diferents tractaments hi haurien la correcció dels defectes refractius, oclusions de l'ull, cirurgia o injeccions de substàncies com la toxina botulínica.