L’ull rep els estímuls dels raigs de llum que provenen de l’entorn i els transforma en impulsos nerviosos. Aquests impulsos arriben fins a l'àrea cerebral de la visió, on es descodifiquen i es converteixen en imatges. La vista és un dels cinc sentits que ens permeten comprendre el món que ens envolta i poder-nos desenvolupar en ell.

L’òrgan de la visió està compost per les parpelles, els globus oculars, l’aparell llagrimal, i els muscles oculars externs. La visió binocular, amb la participació d’ambdós ulls, permet apreciar les imatges en tres dimensions. El globus ocular mesura uns 25 mm de diàmetre i es manté en la seva posició gràcies als músculs oculars.

La capa exterior s’anomena escleròtica, és espessa, resistent i de color blanc. Recobreix la coroide, que conté abundants vasos sanguinis. La capa interna s’anomena retina, i en aquesta capa és on s’hi troben les cèl.lules sensibles a la claror: els bastons i els cons. La part anterior al globus ocular està coberta per la còrnia, una membrana transparent i fràgil que no té vasos sanguinis. La conjuntiva rodeja la còrnia. Al darrera de la còrnia s’hi troba la càmara anterior, limitada per l’iris i la pupil.la. Darrera la pupil.la s’hi troba el cristal.lí, el cos ciliar i la cambra posterior. Les dues cambres estan plenes d’un líquid, l’humor aquós que per una banda manté la tensió de l’interior de l’ull i, per l’altra, humiteja el cristal.lí i garanteix la seva nutrició. L’iris controla la dilatació i contracció de la pupil.la com un diafragma.

El color de l’iris depèn de la transparència de l’estoma i de la quantitat de pigment que conté. Quan el pigment és escàs, els ulls són blaus, i quan n’hi ha una quantitat més gran s’aprecien matisos verds o castanys. El pigment es forma durant els primers mesos de vida, de tal manera que els nadons tenen els ulls d’un color blau grisós. El color definitiu s’estableix als dos o tres mesos de vida. Si no hi ha pigmentació, els ulls semblen vermells: és el cas dels albins.

El cristal.lí, situat just darrera la pupil.la, s’aguanta per unes fibres conjuntives molt fines que a la vegada estan enganxades al múscul constrictor del cos ciliar. És tou i elàstic en els nens, però amb el pas dels anys s’endureix. El cristal.lí augmenta de mida durant tota la vida: en una persona de 70 anys és gairebé tres vegades més gran que en un nadó. Darrera el cristal.lí s’hi troba el cos vitri, una massa gelatinosa i transparent que ocupa la major part de l’interior de l’ull.

La retina, sensible als impulsos lluminosos, està connectada amb les fibres del nervi òptic que es perllonga cap al cervell. La zona que envolta el nervi òptic és la papil.la òptica, una zona que no té cèl.lules sensorials i constitueix l’anomenat punt cec. Sobre la retina, hi ha una depressió: la màcula lútia o groga, que és la zona amb major agudesa visual.

L’ull es pot comparar amb una càmera fotogràfica.

Pupil.la
La pupil.la és el diafragma de l’ull. Els muscles de l’iris, que tenen forma circular, l’obren o la tanquen en funció de la intensitat lluminosa.

Còrnia i cristal.lí
La còrnia i el cristal.lí constitueixen l’objectiu de l’ull. Quan un raig de llum passa d’una substància transparent a una altra, la seva trajectòria es desvia: aquest fenomen es coneix amb el nom de refracció. La llum es refracta en el cristal.lí i es projecta sobre la retina. El cristal.lí regula la distància corbant-se més o menys. Si el cristal.lí és opac (cataractes), la retina transmet una imatge borrosa.

Retina
A la retina hi ha les cèl.lules visuals, i es pot comparar a una pel.lícula fotosensible. La claror, és a dir, la imatge que veiem, es transforma allà en impulsos elèctrics que el nervi òptic transmet al cervell. Els nervis òptics  d’ambdós ulls es creuen entre ells abans d’entrar a  l’encèfal, de manera que formen el quiasma òptic. Després es perllonguen per les vies visuals cap a la zona mitjana del cervell, travessen el teixit del cervell, i arriben als centres visuals dels lòbuls occipitals. Es desconeix amb exactitud el que passa després, però els impulsos elèctrics es transformen en imatges. La imatge arriba invertida a la retina, però el cervell la rectifica i la podem percebre en la seva posició original.

Cons i Bastons
Les cèl.lules sensorials de la retina reaccionen a la claror i als colors de manera diferent. Els bastons s’activen amb la foscor, i només permeten distingir el negre, el blanc i diferents grisos. En canvi, el cons funcionen de dia i en ambients il.luminats, i fan possible la visió en colors. En realitat hi ha tres tipus de cons, adaptats a cada un dels tres colors primaris. El pigment dels cons és una substància acolorida de retinol. Els cons estan concentrats al centre de la retina mentre que  la freqüència de bastons augmenten a mesura que ens allunyem de la màcula lútia cap a la perifèria. Cada con està connectat individualment amb el centre visual del cervell, el que en la pràctica permet distingir a una distància de 10 metres dos punts lluminosos separats per un sol milímetre.

Per explorar l’agudesa visual, el pacient ha de llegir vàries fileres de lletres de mida decreixent.

Si la visió és normal, es poden llegir totes les fileres. En cas contrari, es considera que la visió és defectuosa i cal portar ulleres o lents de contacte.

Per aconseguir la millor visió es poden utilitzar vidres de diferent tipus: còncaus o convexos. Els vidres còncaus corregeixen la miopia i els convexos s’utilitzen per la presbícia i la hipermetropia. Per examinar la visió cromàtica o visió de colors, el metge presenta al pacient diferents làmines amb un dibuix d’un color sobre un fons d’un altre color. Si es distingeixen amb normalitat tots els colors, es poden percebre els dibuixos que hi ha sobre el fons de color. L’acromatòpsia total impedeix distingir qualsevol color: la visió és exclusivament en blanc i negre. És més freqüent l’acromatòpsia parcial com passa amb el daltonisme.

Per explorar l’interior de l’ull, el metge fa servir una llanterna. Pot descobrir malalties oculars instal.lant en l’ull una substància que dilata les pupil.les i permet veure, per exemple, si el cristal.lí és opac. D’aquesta manera, el metge també pot descobrir un possible despreniment de retina o detectar signes d’hipertensió arterial, de trombosis o diabetis.

Daltonisme
El daltonisme consisteix en la dificultat de distingir el vermell del verd, encara que hi ha casos que també és difícil distingir els altres colors. El daltonisme és molt més freqüent en l’home que en la dona. Pot ser hereditari. No sol causar altres transtorns, encara que pot ser un problema en algunes professions que necessitin una correcta visió dels colors que a vegades apareixen a la retina.

Conjuntivitis
La conjuntivitis és una inflamació de la conjuntiva, que s’irrita i adquireix un color vermellós enlloc del blanc habitual. Es té picor a l’ull i la sensació que s’ha posat pols dintre de l’ull. També pot produir-se pus. Com que les secrecions coagulen durant la nit, pel matí resulta difícil obrir les parpelles. La conjuntivitis és una malaltia infecciosa o al.lèrgica molt corrent.

Cataracta
La cataracta correspon a una opacificació del cristall.lí i és una malaltia bastant freqüent en les persones grans. Degut a que el cristal.lí es torna opac progressivament es perd visió. Moltes vegades es desconeix la causa de la malaltia però pot aparèixer en casos de diabetis o després d'una infecció o trauma.

Glaucoma
El glaucoma és una afecció caracteritzada por una acumulació de líquid a l’interior de l’ull. Dins de l’ull hi ha una producció constant d’humor aquós, però aquest líquid s’evacua amb la mateixa producció. Si el canal per on es drena l’humor aquós s’obstrueix, el líquid no s’elimina i la pressió intraocular augmenta en excés. El glaucoma és una afecció greu que si no es cura a temps, por comportar la pèrdua de visió. Hi ha molts medicaments contraindicats quan es pateix glaucoma. L’incompliment d’aquesta regla pot provocar ceguesa.

Traumatismes
Qualsevol ferida o contusió de l’ull pot alterar la visió o causar una ceguesa. En principi l’ull està ben protegit dins de l’òrbita òssia però un cop directe, un projectil, els trossos del parabrisa o un producte irritant  poden afectar-lo.

Queratitis Actínica
L’ull és molt sensible als raigs ultravioleta, ja sigui d’origen natural (reflex del sol a la neu, a l’aigua o a la sorra) o artificial (soldadures elèctriques, aparells d’esterilització, raigs uva). Una exposició excessiva produeix una inflamació molt dolorosa coneguda amb el nom de Oftalmia. L’única prevenció consisteix en portar ulleres de sol tractades amb un filtre capaç de parar els raigs ultravioleta i no uns simples vidres foscos.